Textos en bandera, algunes recomanacions

Els textos no justificats, o en bandera, són cada vegada més habituals en tota mena d'escrits. Aquesta afirmació no sols és vàlida per als textos que es difonen a nivell personal per la xarxa, sinó també per a edicions acurades. Malgrat tot, el coneixement de les normes d'aquest tipus de composició no estan tan esteses. Ací van algunes recomanacions a l'hora de presentar els nostres textos en bandera, amb l'esperança que vos resulte útil.

El paràgraf en bandera presenta una part fixa, l'equivalent al màstil, i una de variable, que seria la part que oneja al vent.
Foto de Fernando de Sousa.

La composició en bandera és aquella en què almenys un dels dos marges presenta una disposició irregular de les línies. En funció de quin dels dos marges es tracte podem parlar de diversos tipus de «banderes». Quan el marge esquerre queda fix i les línies acaben de manera irregular per la dreta parlem genèricament de bandera —o també bandera per la dreta o alineat a l'esquerra—, ja que és la més comuna. La situació contrària, en què el marge dret queda fix i l'esquerre presenta aquestes irregularitats, s'anomena bandera per l'esquerra o alineat a la dreta. Finalment, el cas en què cap dels dos marges és fix seria el text centrat, en el qual es pren el centre de la caixa de text com a eix de simetria de cada línia.

D'aquestes tres possibilitats, la bandera (dreta) és l'única que s'utilitza per al text corrent ja que, a diferència de les altres dues possibilitats, no perjudica la llegibilitat. En les llengües que, com les romàniques, es lligen d'esquerra a dreta, no importa que els finals de línia no acaben sempre al mateix lloc sempre que el començament siga fix i l'ull puga retrobar-lo fàcilment. Per això, la bandera esquerra i el text centrat, que tenen el marge esquerre irregular, s'utilitzen per a fragments de text molt concrets i generalment curts, com per exemple les signatures de textos, peus de foto, títols, etcètera.

Algunes normes per a la composició en bandera

No sembla errat afirmar que la majoria de la gent desconeix les normes per a compondre textos en bandera. De fet, el més habitual és que ni tan sols sàpien que hi ha normes. Aquest fet té poca importància quan es tracta d'escriure textos casolans, o fins i tot textos web, ja que els editors web no ofereixen eines per a controlar determinats paràmetres tipogràfics; però si el que volem és mostrar una presentació acurada dels nostres escrits, sí que és convenient aplicar una sèrie de pautes. Cal remarcar que no és gens fàcil trobar indicacions sobre aquest tema: dels diversos llibres que consulte habitualment sobre ortotipografia, només he pogut trobar informació en Manual de tipografia: del plomo a la era digital (José Luis Martín i Montse Mas, editorial Campgràfic), que és d'on provenen les regles que trobareu tot seguit.


Normes bàsiques

Aquestes recomanacions s'haurien d'aplicar a qualsevol text disposat en bandera, amb independència de la plataforma amb què estiguen editant.

1. No alterar la separació entre paraules. Aquest és, sens dubte, l'avantatge principal. En els textos en bandera el blanc entre paraules ha de ser sempre uniforme, mentre que en els textos justificats el programa d'edició redistribueix l'espai que falta per a completar cada línia proporcionalment en els blancs entre paraules. Aquest efecte, que pot arribar a ser molt molest i poc estètic, és més freqüent i més evident com més curtes són les línies del text. Per a evitar-ho se sol recórrer a la partició de paraules a final de línia, la qual cosa ens porta al punt següent.
2. No utilitzar la partició de paraules a final de línia. Aquest recurs només s'hauria d'emprar quan es vol evitar la separació excessiva entre paraules que produeix el text justificat, per la qual cosa no té sentit utilitzar-la en el text en bandera ja que no altera aquesta separació. L'única excepció seria les línies molt curtes que, sense aquesta partició, resultarien impossibles de compondre, per exemple, en destacats del text, o fragments que inclouen una foto a un costat, etcètera. 
3. No modificar la interlletra. L'augment o la disminució de la interlletra, o espai de separació entre lletres, és un recurs que se sol utilitzar per a guanyar o recuperar línies de text de manera que es puguen ajustar a les necessitats d'una pàgina determinada. Com en els casos anteriors, no s'han d'alterar els paràmetres generals dels espais del text. 
4. No utilitzar el sagnat de primera línia en determinats supòsits. En textos que consten d'un sol paràgraf en bandera es recomana no sagnar la primera línia perquè trenca la uniformitat del marge esquerre. Seria el cas, per exemple, de titolets, textos destacats al marge, peus de foto, etcètera. Tampoc s'hauria de sagnar quan hi ha diversos paràgrafs separats amb una línia en blanc, ja que aquesta línia és suficient per a diferenciar els paràgrafs.

Normes avançades 

Les indicacions següents són especialment recomanables sempre que es vulga aconseguir un text en bandera amb una presentació acurada.

1. Evitar que apareguen línies excessivament semblants seguides. Unes línies seguides de llargària molt homogènia produeixen un efecte de text «mal justificat», és a dir, que sembla que tinga errors de justificació. 
2. Evitar que hi haja línies cada vegada més curtes. L'efecte de tres o més línies que es van fent cada vegada més curtes és poc recomanable perquè genera un blanc en forma d'escala que resulta poc estètic.
3. Evitar que quede alguna paraula solta. Per paraula solta cal entendre una paraula que sobrepassa sencera el límit que marquen les línies immediatament anterior i posterior, de manera que produeix un efecte estrany, com si surara en l'aire. També hi ha la tendència entre dissenyadors i maquetistes a passar sistemàticament a la línia següent qualsevol monosíl·lab de tres o menys lletres que quede a final de ratlla, fins i tot quan aquesta actuació provoca que una línia curta quede encara més curta en relació amb les línies anterior i posterior. Sota el meu el meu punt de vista, aquesta prevenció resulta en molts casos excessiva ja que produeix un perjuí major que el benefici que pretén generar.
4. No han d'anar seguits parells de línies amb la mateixa mesura. És a dir, si A indica una línia d'una mesura curta, i B, una altra de llarga, caldria evitar que en un paràgraf apareguen aquestes llargàries de línies disposades amb aquesta estructura: A-B-A-B.

Com s'ha pogut comprovar, les normes bàsiques de la composició de textos en bandera consisteixen en un seguit de qüestions que cal no fer. Es tracta, bàsicament, de no alterar els espais entre paraules i entre lletres predefinits per al text general, no separar paraules a final de línia i no emprar el sagnat en casos concrets. Les normes avançades, per contra, sí que impliquen més dificultats ja que demanen la manipulació manual dels finals de línia per a evitar alguns efectes poc estètics, la qual cosa no sempre és fàcil d'aconseguir i que, en alguns casos, pot demanar fins i tot haver de modificar el contingut del text.