dissabte, 9 de juny de 2012

Llegibilitat i lecturabilitat (1)

La llegibilitat i la lecturabilitat són dos conceptes molt relacionats que presenten alguns punts comuns: els dos són importants a l'hora d'assegurar l'accés dels lectors els continguts que publiquem. Tot i aquests elements compartits, presenten diferències importants que convé conéixer.


Text poc llegible i poc lecturable: «Mirant natura humana sotsmesa a tants innumerables perills e casos mortals, no he vist de totes les causes de morir nenguna més trista...»


Probablement, si consultàrem qualsevol curs de creació de blogs, comprovaríem que una de les indicacions més bàsiques és que no s'ha de publicar la primera entrada i estar-te un mes sense tornar a escriure. Per sort, aquest parèntesi no ha sigut conseqüència de la desídia o el desinterés, sinó del fet d'haver hagut de fer front a un seguit de compromisos, la majoria dels quals remunerats. El que va davant, va davant. Feta la disculpa inicial, ja podem parlar del tema que ens ocupa hui.

La llegibilitat i la lecturabilitat són dos conceptes que se solen confondre, ja que els dos fan referència a la capacitat d'un text de ser llegit de la manera més clara i fàcil possible, encara que cadascun adopta punts de vista diferents. Així, la lecturabilitat (també anomenada llegibilitat lingüística) es pot entendre com a sinònim de comprensibilitat, és a dir, la facilitat per a interpretar correctament un escrit en funció de l'estil i el tema. Aquest concepte està lligat, per tant, a la capacitat de cognició del lector en relació amb el contingut i a la capacitat del redactor d'expressar el seu missatge de manera intel·ligible. Així, hi ha recursos que afavoreixen la lecturabilitat, com evitar els tecnicismes, usar paraules i frases preferiblement curtes, fugir de les complicacions sintàctiques o preferir les variants morfològiques més simples a les més complexes, entre d'altres.

Per la seua banda, la llegibilitat (o també llegibilitat tipogràfica) afecta a la presentació del text des del punt de vista mecànic i tipogràfic, és a dir, com es disposa formalment l'escrit per tal que els elements tipogràfics que el conformen puguen ser fàcilment descodificats pel lector. Així podem destacar:
  1. Factors tipogràfics:  la grandària, el tipus i el cos de lletra, la llargària de les línies, l'interlineat, l'interlletratge, la classe de lletra (redona, negreta, cursiva) o l'altura de la lletra (minúscula, versaleta, versal), entre d'altres.
  2. Factors personals: la capacitat visual i de lectura, relacionada sobretot amb l'edat, però també amb altres qüestions.
  3. Factors materials: el tipus de paper i de tinta (o la resolució de la pantalla, en formats digitals), i la relació de color entre el fons i el text.
  4. Altres factors: la disposició dels paràgrafs per tal que es puguen distingir fàcilment o la manera de presentar determinats elements com ara esquemes, taules, il·lustracions, etcètera.
No cal dir que la llegibilitat és un factor fonamental per a qualsevol persona o institució que vullga divulgar un escrit, ja siga en format paper o a través de la xarxa. Tot i aquesta importància, no és difícil trobar exemples que atempten contra les normes més bàsiques de la llegibilitat, la qual cosa produeix un efecte negatiu en el lector que pot fer que abandone la lectura abans d'arribar al final o, fins i tot, que decidisca no començar a llegir. En realitat, fer un text més clar i agradable als ulls no demana un esforç molt més gran que fer-lo poc llegible: només cal plantejar-se una sèrie de qüestions, adoptar les alternatives més adequades segons els nostres objectius i aplicar-les de manera coherent en l'escrit en funció del canal de difusió que utilitzarem (bàsicament, paper o web).

En la pròxima entrada del blog tractarem de manera més extensa i detallada les qüestions tipogràfiques i materials relacionades amb la llegibilitat. Espere que ho trobareu interessant!


Entrades relacionades: 



Publica un comentari a l'entrada