dimarts, 11 de setembre de 2012

Com posar tots els tipus de cometes en qualsevol text

Les cometes són un signe de puntuació que en principi no presenta moltes dificultats, si bé les diferències de forma i d'ús que presenten els diversos tipus de cometes no són tan conegudes. En aquest article abordem les formes que pot adoptar aquest signe de puntuació amb les funcions corresponents, i també la manera d'introduir-les en els diversos sistemes operatius.

Comillas


Les cometes són un signe auxiliar de puntuació que pot adoptar diverses formes. Martínez de Sousa les classifica en els cinc tipus següents atenent a la figura: baixes o llatines (« »), angulars (‹ ›), altes o angleses (“ ”), simples o senzilles (‘ ’) i mecanogràfiques, que poden ser dobles (" ") o senzilles ('  '). En català se n'han utilitzat tradicionalment de tres tipus: les llatines, les angleses i les senzilles. L'ús d'unes o altres no és aleatori, sinó que s'han d'introduir de manera jeràrquica en el cas que hàgem de posar cometes dins d'un text que ja va entre cometes: primer, les llatines, en acabant, les angleses i, finalment, les simples. Podem resumir aquesta jerarquia amb la successió de signes següent: « “ ‘ ’ ” ». El Manual d'estil (J. M. Mestres i altres) ens ofereix aquest exemple: 
Li vaig dir: «El professor ha dit que film vol dir pel·lícula’”»
S'esdevé, però, que la proliferació dels equips informàtics pensats des de l'àmbit anglosaxó estan arraconant cada vegada més les cometes llatines en benefici de les angleses. La raó d'aquest bandejament és senzilla: quan algú es troba en la necessitat de posar les cometes per primera vegada, fa una ullada ràpida al teclat, observa que damunt del 2 hi ha representades les cometes angleses i les introdueix sense pensar-hi més. Possiblement no es plantejarà si deuen existir les cometes llatines en el seu ordinador ni si hi deu haver alguna manera de posar-les. 

Algú podrà objectar que el fet que les cometes llatines siguen les tradicionals no vol dir necessàriament que usar les angleses s'haja de considerar un error, més encara quan el món sembla encabotat a obligar-nos-hi. Certament, no podríem parlar d'un error lingüístic en un sentit restrictiu, però sí d'una interferència ortogràfica. Si ja disposem d'un recurs propi per a expressar un concepte o una funció, per què hem de recórrer als usos d'una d'estrangera? Remarquem, per tant, que en la nostra tradició les cometes angleses acompleixen les mateixes funcions que les llatines, però només dins d'un text que ja va entre cometes, ja que, altrament, estarem caient en un anglicisme ortogràfic.

Un altre problema relacionat amb les cometes i la informàtica és el fet que molts editors web recorren directament a les cometes mecanogràfiques ("  ") en lloc de les tipogràfiques (“ ”). El principal inconvenient es troba en el fet que en les primeres no hi ha cap distinció gràfica entre les cometes d'obertura i de tancament, cosa que pot dur a confusions. El segon inconvenient, més secundari, és de tipus estètic, encara que possiblement això només serà un problema per a les persones més primmirades amb les qüestions tipogràfiques.

Per a molta gent —possiblement la majoria— els problemes que acabem de descriure no seran tal cosa i, per tant, no necessitaran cap solució. Tanmateix, per a aquella minoria més preocupada per mantindre les nostres convencions ortogràfiques, tot seguit indique les combinacions de teclat i codis que ens permeten introduir exactament els diversos tipus de cometes per a Mac i Windows. El principal avantatge d'aquestes combinacions és que, a diferència d'altres possibilitats, funcionen amb qualsevol programa d'edició de text (processadors de text, editors web, xarxes socials, fòrums, xats...). Per a aquells que solen treballen amb processadors de textos, sempre poden emprar les personalitzacions de teclat per a assignar combinacions senzilles a les cometes.

Combinacions per a introduir les cometes amb Mac

  • Cometes llatines: 
    • d'obertura («) : alt + shift + ´ (accent tancat).
    • de tancament (»): alt + shift + ç.
  • Cometes angleses: 
    • d'obertura () : alt + 8. 
    • de tancament (): alt + 9.
  • Cometes simples:
    • d'obertura (): alt + shift + 8.
    • de tancament i apòstrof (): alt + shift + 9.

Combinacions per a introduir les cometes amb Windows

  • Cometes llatines: 
    • d'obertura («) : alt + 174.
    • de tancament (»): alt + 175.
  • Cometes angleses: 
    • d'obertura () : alt + 0147. 
    • de tancament (): alt + 0148.
  • Cometes simples:
    • d'obertura (): alt + 0145.
    • de tancament i apòstrof (): alt + 0146.

Com podreu comprovar, les combinacions per a Mac presenten la mateixa dificultat, si fa no fa, que l'habitual shift + 2 de les cometes angleses. En canvi, en el cas de Windows, els codis numèrics poden resultar un tant molestos, més encara si tenim en compte que s'han d'introduir amb el teclat numèric, no amb els nombres que estan situats en la part superior del teclat. Al remat és com tot a la vida: quan t'hi acostumes no hi ha per a tant. Encara que treballem habitualment amb Word o programes equivalents —els quals, com déiem adés, permeten personalitzar les combinacions de tecles per a introduir la majoria de signes ortogràfics—, saber introduir el signe adequat en el lloc que li correspon en qualsevol format de text és una habilitat que ens dediquem a editar o publicar escrits hauríem de posseir, amb independència de l'ús que en fem en l'àmbit personal.

Publica un comentari a l'entrada