dimecres, 6 de febrer de 2013

Les abreviacions (III), sigles i acrònims

Les sigles i els acrònims han esdevingut els procediments abreviatius amb més vitalitat actualment. Així, cada vegada és més habitual trobar noms propis d'empreses o institucions, o noms comuns per a designar les noves realitats científiques i tecnològiques formats amb aquestes abreviacions. Aquesta situació justifica la importància de conéixer les normes més bàsiques per a formar-les i utilitzar-les correctament. 


Siglas y acrónimos
Respectivament, exemples d'acrònim, sigla pròpia sil·làbica, sigla pròpia alfabètica i sigla impròpia.

Les sigles


Les sigles són un tipus d'abreviació format per la lletra inicial de cadascuna de les paraules que componen un sintagma o un enunciat. Segons els criteris de formació, les sigles es divideixen en dos grups:

  1. Sigles pròpies, quan estan formades únicament per les inicials de les paraules significatives (substantius, adjectius, verbs i adverbis) com TERSA, ‘Tractament i Eliminació de Residus, SA’, o UV, ‘Universitat de València’.
  2. Sigles impròpies, quan incorporen també les inicials d'algunes paraules no significatives (articles, preposicions i conjuncions) com CiU, ‘Convergència i Unió’ o CPNL, ‘Consorci per la Normalització Lingüística’.
Quant a la lectura, les sigles poden ser alfabètiques, quan es lligen com una successió de lletres juxtaposades (FP, llegit «efe-pé»), o sil·làbiques, quan es lligen com una paraula (ONU). També es dóna el cas de lectures mixtes, que combinen les dos possibilitats (CD-ROM), o de sigles que sempre es lligen desplegades (CGPJ, ‘Consell General del Poder Judicial’).

En relació amb l'ortografia de les sigles, cal tindre en compte:

  • S'han de compondre preferiblement en versaletes, sempre que l'editor de text que utilitzem ens en done la possibilitat; quan això no és possible, les hem d'escriure amb majúscules. Amb tot, hi ha casos de sigles impròpies en què l'entitat que l'ha creada inclou elements no significatius amb minúscula: UdG (‘Universitat de Girona’). En aquests casos, cal respectar les decisions de qui l'ha creada, tret que hi haja algun error evident.
  • S'escriuen sense punts ni espais de separació: ESO, i no *E.S.O. ni *E S O.
  • No tenen forma de plural: les TIC, i no les TICs ni les TIC’s. (Aprofite per a matisar que el títol d'aquest blog és un joc de paraules; perdoneu l'atreviment.) Només tenen forma de plural específica unes poques sigles consolidades per l'ús que es formen duplicant-ne les lletres: SSMM (‘Ses Majestats’) o CCOO (‘Comissions Obreres’).
  • Quant a l'apostrofació de les sigles, hi ha criteris divergents. L'Acadèmia Valenciana de la Llengua i la Secretaria de Política Lingüística de Catalunya recomanen atendre a la pronunciació i aplicar les normes generals d'apostrofació a les sigles alfabètiques que, al pronunciar-les, comencen per un so vocàlic: l'IPC, l'AVL, l'FP, l'SPL, però la ITV o la CGT. Tanmateix, altres institucions recomanen de no apostrofar-les mai, com ara la UJI en el Manual de llenguatge administratiu. En les sigles sil·làbiques, en canvi, sí que hi ha unanimitat en el fet que cal aplicar la regla general: l'ONU, l'OTAN, l'ESO, però la UEFA.
  • Un error ortogràfic molt habitual és escriure amb majúscula inicial els elements que componen la sigla quan l'escrivim desplegada i no representa un nom propi; així, cal escriure Cal aportar el document nacional d'identitat i no Cal aportar el *Document Nacional d'Identitat. Evidentment, quan la sigla desplegada fa referència a un nom propi, sí que cal posar la majúscula: Estudie a la Universitat de València.

Els acrònims


No sembla que hi haja un criteri homogeni a l'hora de definir el terme acrònim. Alguns consideren acrònims les sigles que es poden llegir sil·làbicament, com ara IVA. Tanmateix, sembla preferible el camí adoptat per altres autors que el defineixen com una abreviació formada per diverses lletres de les paraules que componen un sintagma, expressió o frase determinat, i de la qual resulta una pronunciació exclusivament sil·làbica. Per tant, presenta dos diferències bàsiques amb la sigla: 
  1. resulta de la unió de més lletres que les estrictes inicials, que poden ser tant una o diverses síl·labes com lletres internes o finals; 
  2. la pronunciació ha de ser sempre sil·làbica. 
Per exemple, Institut Valencià de l'Exportació s'abreuja amb l'acrònim Ivex i no amb la sigla, que seria IVE

Encara hi ha un altre cas conflictiu amb el terme acrònim, que és el d'aquelles paraules formades per la unió de parts de dos termes juxtaposats (molt rarament més de dos). És el cas, per exemple, d'ofimàtica, format a partir d'ofi(cina infor)màtica. Alguns autors consideren aquests termes acrònims, mentre que altres els consideren encreuaments, en la mesura que no consideren que siguen sintagmes, ni expressions ni frases. Particularment, no acabe de veure el motiu pel qual un substantiu acompanyat d'un adjectiu que en depén no ha de ser considerat un sintagma. Al contrari, sembla que seria més encertat considerar l'encreuament com un tipus d'acrònim.

A nivell ortogràfic, la diferència més important respecte de la sigla es troba en el fet que és preferible que vagen escrits amb minúscula (tret de la inicial, quan corresponga), encara que també poden anar amb versaletes o majúscules. Així, són acceptables tant la grafia Termcat com TERMCAT (o amb versaletes). En els altres aspectes no presenta diferències substancials respecte de les sigles sil·làbiques: s'apostrofen quan correspon segons les normes generals i no porten mai ni espai ni punts de separació. 



Ús de sigles i acrònims


Ja per a acabar, és important tindre en compte una sèrie de prevencions per tal de facilitar la tasca de descodificació del lector. Cal recordar que la quantitat de termes formats per sigles i acrònims és immensa i continua en expansió, per la qual cosa no hem de pressuposar que els possibles lectors coneixeran tots els abreujaments que puguem emprar, per més evidents que ens puguen semblar. 

Així, és una pràctica molt recomanable posar l'expressió desenvolupada seguida de la sigla entre parèntesis (o a la inversa si ho preferim) la primera vegada que l'emprem en el text. Segurament tots hem experimentat alguna vegada la frustració que suposa deixar d'entendre algun fragment per la presència d'una sigla que desconeixem. Amb tot, no sol ser necessari prendre aquesta prevenció amb els acrònims, però no està de més fer-ho en aquells casos que creguem que pot ajudar a la comprensió del text.



Entrades relacionades:

Les abreviacions (I), qüestions generals
Les abreviacions (II), les abreviatures



Publica un comentari a l'entrada