dimarts, 27 de novembre de 2012

Quan usar i com posar el guió

El guió és un signe ortogràfic que està caient en desús, especialment en els textos autoeditats i en pàgines web. Aquesta circumstància està causada, en bona part, pel desconeixement de les funcions que acompleix i, sobretot, pel desconeixement que tenen molts usuaris d'aparells electrònics sobre com s'ha de posar. D'aquestes dues qüestions, en parlem en aquesta entrada. 








El guió (—) és una ratlla vertical que tipogràficament equival a un quadratí, si bé aquesta mesura pot variar en funció del tipus de lletra que emprem. Actualment, podem observar un cert desconeixement en molts usuaris en l'ús d'aquest signe. Com a conseqüència d'això, és freqüent trobar en el seu lloc altres signes semblants gràficament, com el menys (–) o el guionet (-), que responen a usos diferents. Amb tot, convé remarcar que hi ha autors que no consideren incorrecte l'ús del menys amb les funcions del guió.

Aquest signe de puntuació acompleix dues funcions bàsiques: marcar incisos (juntament amb les comes i els parèntesis) i indicar les intervencions dels interlocutors en els diàlegs. A més d'això, també presenta altres usos menys importants, com evitar repeticions en certs contextos o marcar els elements d'una enumeració. Vegem-ho amb més detall. 


Funcions del guió


1. Incisos. Els incisos són paraules o oracions que s'introdueixen amb una funció explicativa o aclaridora i que, com a tals, es poden suprimir sense afectar la correcció sintàctica ni el sentit general de l'oració. El guió d'incís funciona com un signe doble: el guió d'obertura s'escriu sense deixar cap espai amb la paraula següent, mentre que el de tancament s'escriu sense deixar cap espai amb la paraula anterior: Amb cara d'estar molest —ja feia més d'una hora que esperava—, se'n va anar sense dir res.

Alguns autors defenen que s'ha de suprimir el guió de tancament quan l'incís queda al final de l'oració (com si l'incís es marcara amb comes), i d'altres, que s'ha de mantindre (com si l'incís es marcara amb parèntesis). Particularment, sóc partidari de la segona opció ja que em sembla que aporta més claredat a l'escrit. En tot cas, triem el criteri que triem, el més important és mantindre'l de manera coherent en tot el text. Per altra banda, sí que hi ha unanimitat en el fet que s'ha de suprimir el guió de tancament quan va seguit de punt i a part o final.


A més del guió, els incisos també es poden marcar amb comes o parèntesis. L'ús d'un signe o altre depén de la relació que l'incís manté amb el context, segons la gradació següent (de més a menys relacionat): comes, guions i parèntesis. Aquesta gradació no sempre és fàcil d'establir i, de fet, en molts casos pot dependre del distanciament que l'autor vullga donar a un incís concret. Alternar les comes, els guions i els parèntesis pot resultar molt útil per a fer més entenedors alguns fragments que acumulen molts incisos.


2. Diàlegs. El guió acompleix dos funcions en els diàlegs. D'una banda, es posa un guió sense espai a l'inici de la intervenció de cada interlocutor i, de l'altra, es marquen entre guions els incisos del narrador amb les mateixes regles que els guions d'incís. Per exemple:

   —Quina història tan bonica, oi senyora? —va preguntar en Renly—. Jo estava acampat al Turó de la Banya quan Lord Tarly va rebre la carta, i he de reconèixer que em vaig quedar bocabadat. —Va somriure al seu germà.— Mai no hauria dit que fossis tan llest, Stannis.
El guió del narrador s'utilitza igualment en les cites textuals i quan es transcriuen pensaments: Recordava les seues paraules: «Si arribes tard —m'amenaçà—, em sentiràs» o «N'estic farta —va pensar Marta—. Necessite prendre l'aire».

3. Evitar repeticions. Aquesta funció del guió acompleix finalitats més convencionals o tècniques. Es posa un guió per a substituir un element esmentat immediatament abans. És freqüent trobar-lo en índexs, bibliografies, diccionaris o en llistes de dades. Posem l'exemple d'una bibliografia:

CASTELLS, M. (1997): La era de la informació. Economía, sociedad y cultura, Vol. I, La sociedad en red, Madrid: Alianza.
— (2001): La Galàxia Internet. Reflexions sobre Internet, empresa i societat, Barcelona: Plaza & Janés Editores.
4. Enumeracions. Els guions poden encapçalar els elements d'una enumeració i, en aquest cas, van seguits d'un espai. També acompleixen aquesta funció altres signes com •, ▪ o ♦. Per exemple:

         El guió té dos usos bàsics:

         — Marcar incisos.

         — Indicar la intervenció dels interlocutors en un diàleg.


Com es posen els diversos tipus de guions


La major part dels errors en l'ús dels guions es deuen al fet que moltes persones no saben com posar-los perquè no estan accessibles en els teclats convencionals. Com a conseqüència d'això, molts usuaris recorren a altres signes com el menys (–), el guionet doble (--) o el guionet (-), en lloc del guió (—).

Com en tants altres casos, la manera de posar el guió és diferent per a Mac i PC. Amb PC cal seguir els codis ANSI (‘American National Standards Institute’, Institut Nacional Nord-americà d'Estàndards), que s'introdueixen mantenint la tecla alt polsada, picant el codi numèric corresponent en el teclat numèric (amb els números de la part superior del teclat no funciona) i, finalment, amollant la tecla alt. Amb Mac, en canvi, el sistema és molt més senzill i intuïtiu, com podreu comprovar. Afegisc també els codis dels guions en llenguatge HTML (amb espais entre els caràcters per a evitar que aparega el signe en lloc del codi).
  • Guió (—) . Amb Mac: alt (⌥) + shift (⇧) + - (guionet, al costat del punt). Amb PC: alt + 0151. HTML: & m d a s h ; (sense espais entre els caràcters).
  • Menys (–). Amb Mac: alt (⌥) + - (guionet, al costat del punt). Amb PC: alt + 0150. HTML: & n d a s h ; (sense espais entre els caràcters).
Els processadors de text, per la seua banda, ofereixen opcions d'autocorrecció que permeten substituir una combinació de caràcters per un element determinat. Així, per exemple, podem fer que cada vegada que escrivim dos guionets seguits (--) (o qualsevol altra combinació) aparega un guió (—). 

Per a fer-ho amb Word, cal anar al menú Eines > Autocorrecció, activar la casella Reemplaçar text mentre escriviu, posar la combinació que ens interessa a Reemplaçar (en aquest cas --) i escriure el signe que volem que aparega a Amb (en aquest cas —). Una altra opció és anar al menú Inserir > Símbol, buscar el guió en la llista de caràcters i inserir-lo.


Finalment, convé recordar que les opcions d'autocorrecció només estaran disponibles en el programa i l'ordinador on les hàgem configurat, mentre que les altres possibilitats ens funcionaran sempre.


I, amb això, ja podeu començar a usar el guió sempre que calga. Els vostres textos i els vostres lectors vos estaran agraïts!


Publica un comentari a l'entrada