diumenge, 11 de setembre de 2011

Homenatge a Sanchis Guarner en el centenari del seu naixement

El divendres 9 de setembre es van complir cent anys del naixement de Manuel Sanchis Guarner (València, 1911-1981), una de les figures capdavanteres del valencianisme cultural del segle XX i que té, entre altres mèrits, el de poder ser considerat com el primer filòleg valencià. Crida l'atenció el fet que només la Universitat de València haja volgut destacar l'efemèride amb un homenatge en la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació, que es completarà amb unes jornades que tindran lloc a les universitats de València el 20 d'octubre, d'Alacant el 24, i Jaume I de Castelló el 26. L'acte, a més de la intervenció de personatges rellevants com Antoni Ferrando (UV i AVL) o el seu fill, Manuel Sanchis-Guarner Cabanilles, va començar amb la projecció d'aquest emotiu vídeo elaborat per la Universitat i que vos deixe tot seguit: 



Guarner va dur una vida compromesa amb el seu poble i amb la seua llengua. Entre els seus nombrosos mèrits està el de ser un dels signants de les Normes de Castelló –quan només tenia vint-i-dos anys–, i el de ser el primer catedràtic de valencià de la UV i fundador de l'Institut Interuniversatari de Filologia Valenciana. Però, per damunt de tot, allò que més destaca en la seua trajectòria és el fet d'haver introduït la lingüística valenciana –que fins aleshores es nodria del voluntarisme de determinats sectors socials sense una formació lingüística sòlida– dins del terreny de la filologia i, per tant, de la ciència. Justament, devia ser la solidesa dels seus arguments i de les seues teories que va portar els seus contraopinants a recórrer a l'insult i la irracionalitat per  a intentar silenciar la seua veu, situació que va arribar al punt culminant amb l'atemptat frustrat contra ell el 1978, durant l'anomenada Batalla de València.



No abordarem ací la seua extensa producció que abasta tant la lingüística com la història, l'etnografia o la història de la literatura. Només destacarem dos obres especialment rellevants, al nostre parer, encara que per motius distints. Poc després de signar les Normes de Castelló, Guarner va escriure la primera versió de La llengua dels valencians, obra que va patir diverses reedicions sota diversos formats fins que s'edità la versió definitiva als anys 70. El llibre està constituït per una part més apologètica en què defén la necessitat de difondre el model de llengua culte, tant a través de l'ensenyament d'unes bases gramaticals solvents com de la creació literària. L'altre aspecte més destacat és el resum sobre història de la llengua, que va des de les restes del sediment ibèric en la llengua fins a les problemàtiques del segle XX, i en el qual adopta teories ben fonamentades, moltes dels quals no han perdut vigència fins als nostres dies.



Quant a la Gramàtica valenciana, es pot dir que és una conseqüència de la seua percepció de les necessitats de la societat valenciana durant la postguerra respecte de la seua llengua. Les Normes de Castelló, limitades al nivell ortogràfic, no eren la meta, sinó el punt de partida a partir del qual començar a elaborar materials lingüístics nous que ompliren la gran quantitat de buits que hi havia en l'àmbit estrictament valencià. L'obra incorpora una àmplia introducció on tracta qüestions més generals com els conceptes de llengua i dialecte, la literatura culta i la literatura popular i, una altra vegada, un resum d'història de la llengua, cosa que demostra el seu interés per mostrar als valencians el seu passat i els seus orígens, en un sentit ampli. Quant als continguts gramaticals, destaca especialment el tractament de la fonètica –que suposa la primera descripció sistemàtica i científica del sistema fonètic del valencià– tot i que no són gens menyspreables les seues aportacions sobre morfologia i sintaxi, que ocupen la major part del manual.

Acabem el nostre humil homenatge amb una cita del mestre extreta de les conclusions de la primera versió de La llengua dels valencians (1933): 
En el penós camí de recobrament nacional, una advertència vullc fer-vos als que l'haveu emprés: no oblideu la imprescindible necessitat d'una voluntària disciplina, d'eixa sotmissió cultural que fa respectar als intel·lectuals que dediquen llur activitat al conreu d'una ciència.
Manuel Sanchis Guarner 

Publica un comentari a l'entrada