Encetem una sèrie d'entrades sobre com cal usar i quina utilitat podem traure dels diversos diccionaris en línia en la nostra llengua. I comencem pel Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià (en avant, DOPV), el primer document normatiu elaborat per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, l'any 2006, i que ha rebut crítiques per la seua escassa utilitat.
Tal com diu el nom, es tracta d'un diccionari que es limita a donar l'ortografia correcta de les paraules que arreplega i, en principi, també la pronunciació. Quan introduïm una paraula en el camp de cerca, i esta es troba en la base de dades, accedim a l'ortografia de les formes flexionades de la paraula que hem buscat quan es tracta un substantiu o un adjectiu (vegeu l'exemple de la imatge 1) i, en la resta de casos, la forma principal o única (verbs, preposicions, interjeccions, adverbis, etc.). A més d'això, també dóna informació morfològica per mitjà d'abreviatures, si bé no ofereix cap recurs perquè l'usuari que no sàpia què signifiquen puga aprendre-ho. Finalment, en alguns casos, dóna preferència a les formes lèxiques valencianes per davant de les dels altres dialectes (vegeu la imatge 2).
Quant a la pronunciació de les paraules, l'obra es limita a indicar si les e i les o tòniques són obertes o tancades. I això, sempre que l'usuari s'haja pres la molèstia d'instal·lar-se les fonts fonètiques que vénen en la pàgina d'inici del diccionari, perquè, si no, veurà les tancades com a [é] i [ó], i les obertes com a [É] i [Ó] (vegeu la imatge 3). Per exemple, si algú vol saber si cal fer la h de saharià aspirada o muda, o si cal pronunciar la s de resignar sorda o sonora, no ho podrà aclarir amb este diccionari.
3. O oberta falsa |
4. Fonts fonètiques |
Resumint: amb el DOPV podem saber únicament com s'escriu una paraula i, en el cas que tinga una e o una o tònica, si cal fer-la oberta o tancada. El diccionari pot resultar útil per a saber com s'escriuen les formes flexionades dels substantius i els adjectius, ja que és l'únic cas en què amplia la informació que la majoria de diccionaris solen donar. Així, per exemple, podem consultar-lo per a saber si el plural de imprés és impresos (vegeu la imatge 5), com hauria de ser tenint en compte que ve del participi de imprimir, o impressos, com altres substantius semblants com accés o ingrés. Tret d'això, hi ha molts altres recursos que ens resultaran més profitosos.
5. Entrada de ‘imprés’ |
Vos sembla que el ‘Diccionari ortogràfic’ és un recurs útil? L'heu consultat alguna vegada per a resoldre algun dubte?
1 comentari:
Tens tota la raó, és una pèrdua d'energies, temps i paper, afegiria jo. Potser el van publicar motivats per la necessitat d'oferir documents ràpidament i dotar de contingut l'AVL, poc després de la creació de la institució. Imagine, també, que ho concebrien com una espècie de pas previ que poder aprofitar per a l'elaboració posterior d'un diccionari seriós, que demana molt més temps i molts més esforços. A veure quan s'animen a traure'l...
Publica un comentari a l'entrada