divendres, 2 de novembre de 2012

Les abreviacions (I), qüestions generals

Les abreviacions són un recurs ortogràfic que permet estalviar temps i sobretot espai. No obstant això, és relativament habitual trobar-nos amb textos que en fan un ús abusiu, situació que normalment impedirà que el lector tinga una comprensió plena de l'escrit. És important, doncs, conéixer les restriccions a l'hora d'emprar-les i també saber aplicar les normes pròpies de cada tipus d'abreviació. Vegem-ho amb detall.

abreviacions, abreviatures, sigles, símbols, acrònims


El terme abreviació és el nom genèric que donem a totes les formes d'abreujar, és a dir, l'acció o l'efecte de reduir gràficament un mot o un conjunt de mots mitjançant la supressió d'una o diverses lletres o síl·labes. Segons el mecanisme de supressió que s'utilitze, podem distingir-ne diversos tipus específics: abreviatures, símbols, sigles, acrònims i encara d'altres. Es tracta, per tant, d'una relació d'hiperonímia: abreviació és l'hiperònim d'abreviatura, símbol, sigla i la resta, que en són els hipònims.

Les abreviacions es classifiquen habitualment en els tipus següents:
  1. Abreviatures: és la representació gràfica d'una o més paraules per alguna o algunes de les lletres que els corresponen i en la qual sempre hi ha de figurar almenys la inicial. Es marquen amb un punt i, en alguns casos, amb una barra inclinada. Exemples: aj. (‘ajuntament’), art. (‘article’), p. o pàg. (‘pàgina’), fra. (‘factura’), dc. (‘dimecres’), Sra. (‘senyora’), c. i c/ (‘carrer’), f/n (‘a favor nostre’), m/fra (‘la meua factura’), n. del t. (‘nota del traductor’).

  2. Sigles: abreviació formada per cadascuna de les inicials de les paraules que formen un grup. S'anomenen pròpies quan només presenten les inicials de les paraules significatives o plenes (substantius, adjectius, verbs i adverbis), com en UV (‘Universitat de València’), i impròpies quan inclouen inicials de paraules no significatives (articles, preposicions i conjuncions), com en UdG (Universitat de Girona). S'escriuen amb versaleta o majúscula, sense espai ni punt per a separar els elements que la componen, és a dir: ni *U.V. ni *U V.

  3. Acrònims: abreviació formada per diversos grups de lletres de les paraules que componen un terme complex, i de la qual resulta una pronunciació exclusivament sil·làbica. Es diferencia de la sigla perquè almenys un dels abreujaments no està format per la inicial de la paraula, ja siga perquè afig alguna lletra més a la inicial (radar, ‘ra[dio] d[etection] a[nd] r[anging]’, ‘detecció i localització per ràdio’) o perquè pren un fragment de l'interior o el final (bit, ‘bi[nary digi]t’, ‘dígit binari’). Els acrònims que corresponen a noms propis es poden escriure com qualsevol nom propi —amb majúscula inicial— o com les sigles —amb versaletes o majúscules—: Termcat o TERMCAT. Els acrònims que funcionen com a noms comuns no porten cap marca especial: mòdem, sonar, motel, ofimàtica… 

  4. Símbols: abreviació o qualsevol altre signe convencional que ha quedat fixat, normalment per un organisme oficial o internacional. Es representen mitjançant una o diverses lletres minúscules o majúscules (m, π, rpm, NH3, kW), xifres ( 7, VII) o per altres caràcters tipogràfics (%, , &, €). Solen fer referència a magnituds, quantitats, expressions, elements químics, punts cardinals i d'altres, motiu pel qual són molt habituals en escrits científics i tècnics. Quant a l'escriptura dels símbols, són sempre invariables (per tant, mai no tenen marques de gènere ni nombre), no duen punt ni barra, i sempre s'ha de respectar la forma en què s'han fixat, independentment del context en apareguen (per exemple: NO CIRCULEU A MÉS DE 50 km/h). Quan van acompanyats d'una xifra cal deixar un espai entre els dos i no s'han de separar quan queden a final de línia.
L'existència de les abreviacions es justifica per la necessitat de guanyar temps i espai en contextos determinats. Així, la presència d'una abreviació pot estar justificada en escrits científics, fórmules, en una taula en què les cel·les ens imposen un espai limitat, en formularis, remissions bibliogràfiques… Malgrat tot, l'ús de les abreviacions presenta moltes restriccions. Vegem algunes recomanacions:
  • Hem d'estar segurs que el destinatari de l'escrit serà capaç d'entendre l'abreviació. 
  • Si creiem que poden haver-hi lectors que no coneguen una abreviació concreta, hem d'acompanyar-la de l'expressió sencera la primera vegada que apareix en el text (i posar entre parèntesis l'abreviació o l'expressió desenvolupada, segons el sistema adoptat). En obres llargues, és convenient afegir una llista alfabètica amb les abreviacions utilitzades.
  • És important respectar les regles ortogràfiques que afecten cada tipus d'abreviació per a evitar qualsevol possible confusió.
  • Procurar no inventar res: consultar manuals o Internet per a trobar les abreviacions correctes o majoritàriament acceptades.
  • No utilitzar cap abreviació que no estiga plenament justificada per un motiu sòlid. En aquest sentit, deixar de picar uns quants caràcters per la nostra comoditat o voler que el text ocupe una mica menys d'espai no són motius sòlids.
Voldria acabar amb l'exemple d'un titular que em vaig trobar fa un parell de dies en una xarxa social i que mostra fins a quin punt un missatge pot resultar críptic a causa de l'ús d'abreviacions. El titular en qüestió deia: «La lista de TIJ del MAEC incorpora ahora un núm. TIJ único». Normalment no hauria fet cas d'un titular així —bàsicament, perquè no vaig entendre res—, però vaig voler indagar una miqueta. Resulta que TIJ és ‘traductor i intèrpret jurat’ i que MAEC és el ‘Ministeri d'Afers Exteriors i Cooperació’. Quant a l'abreviatura núm., tot i ser comprensible, era innecessària, com passa molt sovint amb les abreviatures.

El blog on es va publicar el titular s'adreça fonamentalment a traductors i intèrprets jurats, entre els quals, imagine, deu ser freqüent l'ús d'aquestes sigles. En tot cas, el que volia destacar és fins a quin punt l'ús d'abreviacions pot fer que un missatge resulte inintel·ligible per a moltes persones. Per això, quan es tracta d'abreujar sempre és preferible pecar per excés de prudència que per excés de confiança: es tracta d'una qüestió de respecte cap a tots els possibles lectors.


Entrades relacionades:
Les abreviacions (II), les abreviatures
Les abreviacions (III), sigles i acrònims

Publica un comentari a l'entrada